Fins fa poc, la majoria de les consultes que teníem, eren sobre temes emocionals, comportament, addicció a noves tecnologies, etc., però últimament han canviat de to. Nens que venen per temes concrets comencen a relatar esdeveniments que no tenen res a veure amb la consulta inicial. 

A continuació exemplifico casos que m’he trobat durant l’últim mes i mig. Infants, adolescents i pares a teràpia em verbalitzen:

• “Hem vist que comparteix fotos explícites seves i no sap qui hi ha darrere”. Pares d’adolescents (diversos casos).
• “A l’escola un altre nen em toca, i a mi no m’agrada”. Testimoni masculí de 8 anys.
• “El nostre fill ens va dir que un nen de la classe li va dir a una companya si volia tenir sexe amb ella”. Testimoni pares d’un nen de 7 anys. 
• “Van al lavabo a tocar-se el penis i la vulva”. Testimoni masculí de 5 anys
• “Al vestidor tots els de classe s’estaven tocant excepte jo i dos amics meus”. Testimoni masculí de 9 anys.
• “Estava a casa un amic, i un dels nens es va posar sobre meu i intentava posar el seu penis dins el meu cul. Tinc por”. Testimoni masculí d’11 anys.

Com a professional, estic molt preocupada pel repunt de casos i les edats en les quals succeeixen. Com a mare, dona i ciutadana terroritzada. Tinc por com molts de vosaltres, que tot i no tenir experiències com les que detallo més amunt, heu sentit algun cas, o esteu llegint les notícies que apareixen constantment als diaris. QUÈ ESTÀ PASSANT??!!

Per què està passant això?

De fet, necessitem més educació sexual. Ja no val “a 3r d’ESO farem un curs d’educació sexual” PERDONEU??! Si actualment molts nens i nenes accedeixen a contingut pornogràfic (per mitjà de moltes plataformes que ens semblen inofensives) i han mantingut relacions sexuals abans de l’esperat curs d’educació sexual. És hora que ens adonem que estem davant la generació del porno, i no es tracta que els nostres fills accedeixin voluntàriament a aquest contingut, sinó que el porno els troba a qualsevol lloc: contingut sexualitzat per YouTube, comptes falsos a Instagram, anuncis a pàgines web, videojocs que aparentment no tenen res a veure, grups de WhatsApp… al final, sense una bona educació sexual, el que passa és que entenen que aquest tipus d’interaccions són normals i desitjables, perquè a ells els generen excitació/plaer. Ergo, si m’agrada, és bo.

El paper de l’educació sexual

D’altra banda, no vinc a condemnar el porno (cadascú que faci el seu judici de valor). El que vinc a dir, és que un adult pot discernir (perquè el seu cervell està preparat madurativament) què està bé i què no, i contenir, per tant, els seus impulsos. Però no podem demanar això a una criatura que no ho entén, que ningú s’ha assegut a explicar-li. Estem veient que el control parental a les xarxes no és suficient. Per tant, ha arribat el moment d’asseure’ns amb ells quan mirin alguna cosa per internet (un altre dia podem parlar de les hores que permetem les pantalles) i asseure’ns també a parlar sobre sexe, sexualitat… perquè això no és pervertir-los, és CUIDAR-LOS e ELLS i CUIDAR-LOS a TOTS.

Què puc fer? 

• Resol els seus dubtes i curiositats quan te les demani.
• No utilitzis metàfores. 
• Sigues coherent amb la seva capacitat de comprensió.
• Parla amb naturalitat sobre el sexe i la pornografia. Explica-li que és una teatralització i que el que succeeix en aquestes imatges no sol ser real. 
• Ensenya-li que ningú l’ha de tocar (CAP PART DEL COS) si ell o ella no ho desitja. 
• Explica-li què és acceptable i que no. 
• Supervisa el contingut que consumeix. No et fiïs del control parental ni YouTube Kids. Sempre és millor veure els dibuixos per un canal de televisió que per una plataforma en línia on apareixen anuncis sexualitzats. 
• Ves alerta amb el que veuen per Instagram, TikTok, Telegram, WhatsApp, Snapchat, etc. Moltes vegades es comparteix contingut que no té res d’inofensiu. 

Com a mare em comprometo a cuidar a la meva filla, a educar-la afectiu-sexualment per prevenir-la a ella i als teus fills d’aquestes situacions. Però no ho puc fer sola. Necessito EL TEU COMPROMÍS per cuidar i protegir els teus fills i la meva filla d’aquests casos. Així que et demano que m’ajudis en aquesta tasca. Si entre tots controlem la seva lliure exposició a pantalles i parlem amb naturalitat sobre la pornografia, sobre els comportaments adequats i inadequats, sobre la llibertat i la cura del propi cos, confio que aconseguirem protegir-los.

Si sents que no saps com fer-ho, estàs preocupat o preocupada, i necessites ajuda. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres i mirem com ho podem gestionar. PROTEGIR-LOS ÉS FEINA DE TOTS!

Natàlia Sellarés Berengué

Psicòloga General Sanitària Infantil i Juvenil al Centre de Psicologia i Logopèdia Ikigai Manresa

Col·legiada 26739

Autor de la imatge: Alec Perkins, Hoboken, USA.