Buf… aquesta és una pregunta molt complexa. La teoria és molt bonica i molt coherent, però en una societat on pràcticament treballen tots els progenitors amb jornades laborals poc conciliadores resulta molt difícil. Tots estem carregats del nostre dia a dia (responsabilitats, entorn laboral, factures, etc.), i a més, cadascú té el seu propi bagatge personal (hi ha qui ha viscut en un ambient molt sa i això els ha permès generar virtuts positives que els ajuden a establir aquestes rutines, però també hi ha persones que no han crescut en aquest ambient sa, sigui per un excés de sobreprotecció o de conflicte, motiu pel qual aquesta tasca els és més difícil). Un altre factor clau és si comptem amb ajuda d’avis, tiets, o cangur, i de si aquestes persones ens ajuden realment en l’establiment d’aquestes rutines i hàbits, o bé són una font desestabilitzadora. Ja sigui perquè tenim una relació pròxima però tirant, o bé perquè desautoritzen tots els límits que posem.

Jo us faré una confessió. A mi establir rutines és una cosa que em costa molt. Soc conscient que pel meu tipus de feina no sempre estic disponible o no estic tan present com voldria, i a vegades no puc formar part d’aquesta rutina. Així que em permeto acceptar que no tot sempre surt com vull, i em comprometo dia a dia a establir petites metes. Si no puc controlar totes les rutines em plantejo: en quina sí que em puc comprometre?, i m’hi comprometo fins que s’assoleix, i llavors puc dedicar-me a una altra. Així que no us preocupeu si ara mateix no podeu amb tot. Recordeu que cada petit canvi és un gran avanç i cada cop esteu més a prop de la meta! 🙂

I bé? Com viviu vosaltres l’establiment de rutines?

PD: vull donar les gràcies a les mestres i educadores de l’escola bressol de la meva filla. Perquè gràcies a elles, la seva professionalitat, la seva formació continuada, les seves ganes i el seu afecte (entre moltes altres virtuts), i tenint en compte l’excés de ràtio a les que es veuen sotmeses, la meva filla ha adquirit moltes rutines. I això és una inversió valuosíssima pel futur. Us estaré sempre immensament agraïda! <3 Espero que totes les mares i pares tingueu la mateixa sort que jo!